COLLBATÓ XTREM BTT (Ruta d´en Mansuet )

OPINIONS

 

Només dir-vos que enhorabona i endavant! Vaig trobar el recorregut fantàstic, molt ben senyalitzat i excel·lentment indicat amb la gran ajuda de tots els voluntaris/protecció civil.

Jo vaig fer la llarga i no em vaig perdre en cap moment. Penso que té molt de mèrit tenint en compte que era un circuit amb bucles on era molt fàcil despistar-se.  Moltes curses consagrades i de renom en podrien prendre nota. Felicitats.

L’any que ve repetirem!

Roger Vilanova (dorsal 68)

 

Hola, mi nombre es Alejandro y me dirijo a vosotros para daros la enhorabuena por el recorrido y la organizacion de la collbato xtren btt. Me lo pase muy bien a la vez que sufri en esas subidas y en las trialeras para las cabras del recorrido largo. El año que viene repetire, sin duda

Un saludo y gracias.

 

Bon dia.
Ahir vaig fer la cursa de collbato extrem! Primer felcitarlis per el.recorregut era.molt divertit!!!
Merci salutacions

 

EL MANSUET  LLEGENDA

 

Aleshores de la invasió dels francesos, va córrer la veu per Collbató que venia un gran exèrcit que anava a passar el poble a mata-degolla.

Immediatament es reuniren els seus habitants per veure què calia fer.

Tothom donava consells i molts s’oferien per prestar ajut. Entre ells va presentar-se el ferrer del poble, anomenat Mansuet, que era un home molt brau i molt valent. Digué que ell es comprometia a salvar tothom si es disposaven a seguir les seves instruccions. Com que el tenien per home de molt seny i de molta raó, cregueren que era capaç de treure’ls del mal trànsit i es van posar a les seves ordres.

El Mansuet i totes les dones, els infants i els vells que no es podien defensar, portant cadascú un paquet amb les millors robes i joies, se’n van anar cap a les coves, on visqueren una pila de temps esperant que passés el perill. Dins de la cova, a uns quaranta pams d’alçada, hi ha una gran cambra on cabien de sobres tots els refugiats. Hi podien pujar amb una escala de corda i, un cop tothom a dalt, la podien treure. Des de l’obertura d’entrada un sol home amb una escopeta podia defensar tota la cova i tota la gent. El Mansuet, que era un bon ferrer, s’avituallà de material propi per a fer armes, puix n’era molt destre. Mentre guardava i feia companyia a tota la gent que no es podia valer dalt d’aquella cambra, no parava de fer-ne per poder-se defensar si es presentava el cas. De passada ajudava els homes forts i joves que s’havien quedat al poble disposats a fer-la pagar cara als francesos si hi entraven.

Quan ja feia molt de temps que tota aquella gentada vivia a la cova, hi va penetrar un escamot de francesos. Així que els veieren, el Mansuet va fer pujar tothom dalt de la cambra, i ell es va posar al peu de l’obertura amb l’escopeta a punt de disparar. Els soldats, amb atxes de vent, van recórrer la cova i tot era cercar per ací i per allà, car comprenien que hi vivia gent, però no hi trobaven ningú.

Quan ja se n’anaven, una dona imprudent va fer un xisclet i aleshores van cercar millor i veieren allí dalt un home sol que els apuntava amb una arma. Era el Mansuet, que els digué:

—Us aconsello que us n’aneu, perquè, si no ho feu, no sabeu pas el que us pot arribar a passar.

Mentre parlaven, el Mansuet per espantar-los va tirar una gran caldera d'aram que tenien per a fer el menjar, la qual, en rodolar roques avall, va produir un terrabastall tan gran, que els soldats van creure que s'enfonsava la muntanya. 

Espaordits, van abandonar les torxes i sortiren corrent i caient, de tal manera que no en va quedar cap de viu. D’aquesta manera en Mansuet, tot sol, va salvar la vida de gairebé tot Collbató.